L’ARC DE LA SOLIRADITAT
Va ser una assolellada matinada d’Abril , el dia de les Jornades Esportives d’educació infantil, quan un grup de pares es vam adonar que al mig del vestíbul de l’escola hi havia un petit estand improvisat amb un munt de fullets, a mesura que ens acostàvem vam descobrir una renglera de fotos. Eren fotos de nens, de nens com els nostres, que feien cara de feliços malgrat que al darrera de les fotos ens explicàvem el drama de les seves vides.
Va ser aleshores quan la Maria Jesús ens va explicar el seu projecte a Guatemala i Filipines. Ens va contar que hi havia creat una ONG, que pràcticament era ella mateixa, que dedicava el seu temps lliure, les seves vacances, i els seus diners en portar endavant el seu projecte d’apadrinaments i millora d’infraestructures en aquests països. Ens va transmetre les seves il·lusions, les seves emocions i el que tot aquell treball li aportava personalment. Tot això ens va captivar, i vam pensar que son aquestes persones, persones d’acció, les que fan que el nostre món sigui una mica més just i més solidari.
Va ser aleshores quan vam començar a preguntar-nos si nosaltres també podrien fer alguna cosa pel seu projecte. Aquell mateix dia alguns pares van decidir formalitzar un apadrinament i també se’ns va ocórrer la idea de fer un apadrinament entre tota la classe per dir-li a aquesta dona: Maria Jesús, no estàs sola, sabem ho que estàs fent i tens tot el nostre recolzament. Aquest món necessita moltes persones com tu. Moltes gràcies .
Grup de pares de P5
Va ser una assolellada matinada d’Abril , el dia de les Jornades Esportives d’educació infantil, quan un grup de pares es vam adonar que al mig del vestíbul de l’escola hi havia un petit estand improvisat amb un munt de fullets, a mesura que ens acostàvem vam descobrir una renglera de fotos. Eren fotos de nens, de nens com els nostres, que feien cara de feliços malgrat que al darrera de les fotos ens explicàvem el drama de les seves vides.
Va ser aleshores quan la Maria Jesús ens va explicar el seu projecte a Guatemala i Filipines. Ens va contar que hi havia creat una ONG, que pràcticament era ella mateixa, que dedicava el seu temps lliure, les seves vacances, i els seus diners en portar endavant el seu projecte d’apadrinaments i millora d’infraestructures en aquests països. Ens va transmetre les seves il·lusions, les seves emocions i el que tot aquell treball li aportava personalment. Tot això ens va captivar, i vam pensar que son aquestes persones, persones d’acció, les que fan que el nostre món sigui una mica més just i més solidari.
Va ser aleshores quan vam començar a preguntar-nos si nosaltres també podrien fer alguna cosa pel seu projecte. Aquell mateix dia alguns pares van decidir formalitzar un apadrinament i també se’ns va ocórrer la idea de fer un apadrinament entre tota la classe per dir-li a aquesta dona: Maria Jesús, no estàs sola, sabem ho que estàs fent i tens tot el nostre recolzament. Aquest món necessita moltes persones com tu. Moltes gràcies .
Grup de pares de P5